Tarragona, capital de la cultura europea?

Tarragona, que aspira a ser capital de la cultura europea el 2016, es queda orfe de cinema al nucli urbà. Gran paradoxa.

L’Ajuntament lamenta la clausura aquest diumenge dels cinemes Lauren del Parc Central. La portaveu del govern, Begoña Floria ha explicat que “qualsevol novetat d’una empresa que tanca és una mala notícia per a la ciutat, però el consistori no pot entrat a actuar més enllà en unes instal·lacions privades”. Malgrat tot, el consistori assegura que treballa per oferir una programació estable per al 2010, fomentant el cinema d’autor.

Amb el tancament, la única oferta cinematogràfica a la ciutat són els cinemes Oscar situats al complex comercial de les Gavarres. Això suposa que si volem veure una estrena, ens haurem de desplaçar en cotxe o transport públic. Una situació que, tal i com valoren els veïns de Tarragona, resulta un pèl incòmoda.

És lamentable que una ciutat com Tarragona es quedi sense cinema al centre. El sentiment entre els ciutadans i ciutadanes és d’indignació i rebuig.

A tot això, el principal grup a l’oposició, CiU, ha aprofitat per recordar al consistori que al 2007 ja van proposar que el Teatre Metropol oferís també cinema. El conseller nacionalista Albert Vallvé ha sol·licitat a l’equip de govern “que recuperi aquesta possibilitat” i que el Metropol “ofereixi cinema, com a mínim, dos cops per setmana”.
Foto: A dalt, els cinemes Lauren del Parc Central. A baix, l'interior del Teatre Metropol.

2 comentaris:

Myriam Z. ha dit...

Fins el passat mes d¡agost jo era usuària d'aquest cine, i quan vag saber que tancaven em va fer molta pena. Amb tot, era bastant previsible: Quan anava a l'última sessió entre setmana, el meu acompanyant i jo érem els dos únics clients del cinema, totes les sales estaven buides. Crec que només una vegada hi va haver algú amb nosaltres, i va ser per a veure "Ángeles y demonios".

Noelia Silvero ha dit...

Myriam, a mi també m'ha passat. De les poques vegades que hi he anat, la sala no estava gaire plena. 10 persones com a molt. La veritat és que és una mica trist, sí.

Publica un comentari a l'entrada